Antoni Muntadas: De tot el que fem n'hem d'aprendre alguna cosa

La primera vegada que vam parlar, a l’abril, Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) acabava de tornar de São Paulo, on havia inaugurat l’exposició Lugar público, al centre cultural SESC Pompéia. Però al llarg d’aquests mesos de converses ha tornat al Brasil, ha anat a Madrid –on va presentar l’exposició About Asia a la Casa de la Moneda–, ha passat per Lisboa –on al maig va inaugurar una exposició a la galeria Cristina Guerra– i ha fet escapades també a Pamplona –on a l’octubre inaugura Otros miedos– i a Shanghai –on al novembre presentarà exposició al Museu del Vidre–. Per descomptat, ha anat fent parades a Barcelona, i ara acaba de tornar de Nova York. Es podria dir que són les seves dues bases més estables, tot i que parlar d’estabilitat en un artista nòmada com ell és complicat. L’última conversa l’hem tingut mentre descansava unes setmanes a Cadaqués, un lloc que forma part de la seva història i al qual va tornant. I, la primera conversa llarga, al local que té a l’Hospitalet de Llobregat, una antic local industrial on ha instal·lat el seu arxiu-magatzem. Aquesta entrevista és un resum editat de les diferents converses.