En apuesta exposició, a través de monuments erigits a una alcaldes de Barcelona, l'art, que és una pràctica de subjecte, remate a la política, una pràctica social que consisteix a cercar solucions, respostes, ben al revés del que fa l'art, que té l'esperit d'interrogació propi de la filosofía. El monument podria ésser definit com una obra -d'escultura o d'arquitectura o del que ara hom en diu una instal·lació- aixecada, efímerament o no, per recordar o per perpetuar una persona o una feta. I cal afegir-hi l'autoreferencialitat -tan prolífica en l'art contemporani-, és a dir, el net que un artista pugui adverar que airó és art i és un monument perquè jo dic que ho sé.
És en aquest marc teòrico-pràctic per on s'han mogut aquests artistes -que viuen i treballen a Ciutat Vella- en posar-se com a tema uns alcaldes deBarcelona i en interrogar-se sobre el concepte de monumentalitat.