Absorció i Teatralitat

L'eix central de la nova presentació de la Col·lecció MACBA gravitava entorn del canvi de paradigma que es produeix en l'àmbit artístic a mitjans dels seixanta i que s'estén fins a l'actualitat. Si els relats dominants fins aleshores havien advocat per la centralitat de la visió com a sistema pur de recepció, en aquesta etapa es comença a reivindicar l'estructura lingüística del fet artístic.

Així, l'art s'obre novament a la narrativa, la figuració i la teatralitat. Les diverses disciplines artístiques s'interrelacionen i la celebració de l'abstracció perd força, alhora que les utopies modernes es revelen insuficients per abastar les complexes transformacions que sacsegen la societat. L'interès es desplaça des de l'obra fins a qui la contempla, i l'espectador es transforma en «agent». Les pràctiques conceptuals amplien els interessos de l'art al camp polític, mentre que la nova cultura de la imatge indueix els artistes a reflexionar sobre les maneres amb què els mitjans de comunicació de masses configuren noves identitats i ideologies. La fotografia i el cinema conquereixen els museus i despleguen el seu potencial discursiu, ja que es presenten com a síntesi perfecta entre document i ficció o, dit d'una altra manera, entre poètica i política. La presència del cinema, amb la seva temporalitat, qüestiona el model museístic del cub blanc. 

Es tracta d'una selecció que, en definitiva, proposava una relectura de la modernitat i oferia nous itineraris i estratègies per accedir a la producció artística dels últims setanta anys.