DOCUMENTOS Y ACTIVIDADES

ÍNDICE

1. Cel·lo, fotocòpies i xinxetes: una praxi documental?
Antoni Mercader

2. Una nueva propuesta de ARXIU/AM: adquisición de publicaciones

1. CEL·LO, FOTOCÒPIES I XINXETES: UNA PRAXI DOCUMENTAL?

Un text d’Antoni Mercader.

PROPÒSIT:

Fixar-nos incidentalment en la documentació d’una performance col·lectiva l’estiu de 1972 ens porta a considerar si en els primers setanta es van assajar el que es podria considerar com avenços significatius en el terreny de la presentació, exposició i difusió de l’art contemporani. Era el moment de l’eclosió de les actituds radicals just quan –motivats pel camí cap a la democràcia– entren en joc l’acció social i política. L’experiència de la sèrie Informació d’art (1973) lligada a la creació i desenvolupament inicial del Grup de Treball és el cas d’estudi.

MOMENT 1: 1972

La convocatòria 1219 m³ (Vilanova de la Roca, 1972) fou una celebració col·lectiva d’accions individuals de quinze artistes, convocats a treballar en un espai buit (un frontó en desús) per iniciativa d’Antoni Muntadas. Un incipient procés d’informació i documentació de l’esdeveniment s’inicià amb una butlleta fotocopiada i distribuïda, on s’indicaven els artistes convidats a treballar en un espai de mil dos-cents dinou metres cúbics i amb un temps de trenta minuts per a cadascun d’ells. Un petit esquema marcava com arribar des de Barcelona o Granollers al lloc: la Casa Alta de Vilanova de la Roca. Van ser tres intensos dies de juliol, es van fer fotografies i film S8 de cada participació. Es muntaren dos originals DIN A4 per a ser reproduïts sobre paper ozalid enganxant els elements tipogràfics i les imatges amb trossets de cel·lo. Així s’ultimà una senzilla edició testimonial, exemplars de la qual ara figuren en arxius i museus.¹

Els participants de 1219 m³ pertanyien a un aplec heterogeni, ampli i poc cohesionat però molt ferm en delir per l’eixamplament de la pràctica artística i, per extensió, social. Els punts de connexió foren, entre altres, les dinàmiques de les dues convocatòries de la «Mostra Internacional d’Art de Granollers» (1971-1972),² el fet fefaent d’un incipient projecte de programació d’exposicions periòdiques a l’Associació de Personal de La Caixa,³ l’esclat de les activitats artístiques en els entorns de les noves escoles de disseny, l’aparició d’un corrent de protesta manifestat en reunions sectorials per a la no participació als «Encuentros de Pamplona» (1972) i a una fallida ampliació a les arts visuals del «Festival de Música de Cadaqués» (1972). Aquestes darreres trobades es feien a una petita galeria del carrer Brusi, al Col·legi d’Arquitectes i altres llocs insospitats, degut a les mesures dictatorials vigents.

L’interès general per superar les condicions sociopolítiques i culturals del tardofranquisme, l’emergència d’un ampli corrent renovador de les pràctiques artístiques i la praxi conceptual acabada d’encetar feien de contrafort contextual a la hipòtesi de l’aparició d’una actitud innovadora en la presentació de l’art català contemporani dels setanta. Les noves generacions havien deixat enrere la supremacia del model exterior, abandonant el principi de la imitació, igualant-se a la vida, mostrant i presentant –no tant representant–, reivindicant l’experimentació enfront de la tradició i l’academicisme, la idea per sobre l’objecte, l’exploració de la naturalesa de l’art i de la seva funció social a màxims fins a l’acció política…

MOMENT 2: 1973

A la vista dels elements reproduïts a la fotografia anterior, tenim una notícia directa de com s’estava començant a socialitzar l’ús de la informació impresa a l’abast, i amb quina força s’anava establint un interès mai vist per a la documentació entre l’ambient d’experimentació i recerca. Cosa que ens dona peu per a revisar quines foren les condicions del treball de documentació del moment i els passos concrets que es van donar. Entre la segona meitat de 1972 i els primers mesos de 1974 es van donar un seguit d’esdeveniments en l’àmbit de l’art contemporani que, vistos i resseguits des de la llunyania de cinquanta anys, propicien la curiositat i les ganes d’analitzar-los en el seu conjunt com a contínuum inesperat, poc avaluat. La força de les actuacions va ser intensa i el pressentiment de que es van assolir determinades conquestes en el terreny de la presentació documental ens fan persistir en la nostra hipòtesi respecte al paper de les quatre exposicions informatives i documentals que el Grup de Treball va realitzà al llarg de 1973.⁴ Informació d’art (1973) fou una sèrie d’exposicions dedicades a presentar i informar sobre els nous comportaments artístics. El cicle –sense estar programat d’antuvi– començà a Banyoles, a la Llotja del Tint (febrer i març); continuà –amb el mateix esperit de servei– a Prada de Conflent, en el marc de la «Cinquena Universitat Catalana d’Estiu» (agost); seguí a la Llibreria de la Rambla de Tarragona (novembre); i s’acabà a Terrassa, a l’Institut Industrial (desembre).

L’exposició tipus dissenyada per encàrrec del TINT-1⁵ de Banyoles –que després va esdevenir el model– estava conformada per un seguit de serveis amb intenció diferenciada, procurant cobrir els aspectes de:

• Servei stand informatiu
  • Treballs de creació individual, treballs col·lectius
  • Documentació impresa bibliografia directament consultable
  • Documentació audiovisual, visionats
• Servei presentació treballs individuals i col·lectius
  • Activitats in situ: presentacions, debats
• Servei fotocopia in situ i venda publicacions
• Edició publicació/catàleg, amb inclusió de propostes o treballs de creació
  • Totes les edicions van tenir la corresponent publicació «offset ràpid» –ara diriem «low cost»–. A Banyoles, la publicació va obrir-se a la contribució d’un DIN A4 per cadascú dels 15 artistes convidats.⁶ A Prada i Terrassa hi va haver un treball col·lectiu específic del Grup de Treball per a cada esdeveniment.⁷

En el terreny de la presentació, informació i documentació es van assolir unes fites que superaven els convencionalismes i les limitacions establertes. Amb poques possibilitats es van insinuar línies operatives que anys a venir serien consolidades. Es van potenciar:

• El contacte directe i la circulació de còpies davant l’escassesa
• La descentralització efectiva, eficaç
• Una praxi col·lectiva innovadora com element de cohesió
• Ser «pal de paller» al voltant del qual es vertebrà una praxis social

De les darreries de 1972 fins al començament de 1974, el context sociopolític, econòmic i cultural va ser d’una intensitat forta. Es publicà el llibre Del arte objetual al arte de concepto de Simón Marchan. També el primer volum col·lectiu de la sèrie Documentos.⁸ Barcelona va ser l’escenari de la detenció del 113 membres de l’Assemblea de Catalunya (dos dels detinguts pertanyien al Grup de Treball, que va treballar en una proposta artística col·lectiva, veure nota al peu nº 7), i Madrid de la mort violenta de l’almirall Carrero Blanco.

MOMENT 3: 2021-2022

La petita edició (dos DIN A4) de 1219 m³ ha jugat un paper incitador. La major part dels ítems que hem marcat al llarg del text deixaven entreveure:

• Actitud experimental, desmaterialització, exploració naturalesa de l’art i la seva funció
• Radicalitat, praxi social, acció social i política, praxi col·lectiva
• Esperit col·lectiu, «pal de paller», iniciativa sectorial, debat, caràcter polèmic, solidaritat
• Perifèria, descentralització
• Documentació, presentació, disposició, exposició
• Condició crítica del llenguatge

Per a l’exposició «Grup de Treball» (1999) al MACBA es va reproduir (en genèric i parcialment) una mostra Informació d’art.⁹ I recentment aquest dispositiu de presentació s’ha portat a terme de nou, a l’Espai de Creació Carme Malaret de Sant Just Desvern, per a l’exposició exprés «Cel·lo, fotocòpies i xinxetes» (2021).¹⁰ Haver realitzat una nova presentació del dispositiu Informació d’art ens porta a fixar-nos en:

• Considerar l’existència –en altres temps i circumstàncies– d’experiències de praxi col·lectiva reeixides, cosa que actualment quasi no es dona.
• Insistir en les mancances d’una mínima informació veraç i oberta a tots els àmbits de la producció artística actual, sempre ajornada, mai realitzada.
• Empènyer en el camí de l’activació operativa de dispositius de presentació crítics.
• Contribuir al plantejament –i si fora possible a la resolució– del conflicte obert entre obra i document tot cercant complicitats entre les diferents plataformes actives establertes arreu.

Antoni Mercader, març de 2022.

Amb la supervisió de Pablo Santa Olalla.

Notes al peu:

1 Parcerisas, Pilar. (2002) Conceptualismo(s) poéticos, políticos y periféricos. Madrid: Akal, 392-394.

2 Parcerisas, Conceptualismo(s), 378-380 i 384-387.

3 Utrilla, Lluís. (1980) Cròniques de l’era conceptual. Barcelona: Edicions Robrenyo.

4 Veure la línia de temps, Fig. 4.

5 El grup d’agents que va coordinar la programació de la Llotja del Tint de Banyoles entre 1971 i 1973 va prendre el nom «TINT-1»; «TINT-2», amb alguns canvis en la conformació del grup va fer el mateix entre els anys 1974 i 1976.

6 Carles Santos, Ferran García Sevilla, Francesc Abad, Antoni Muntadas, Jordi Benito, Simón Marchán, Josep Ponsatí, Carlos Pazos, Olga L. Pijoan, Manel Rovira, Jaume Sans, Alícia Fingerhut, Miquel Cunyat, Alberto Corazón i Lluís Utrilla.

7 A Prada, el Grup de Treball va presentar com a inserció dintre de la publicació/catàleg el Treball col·lectiu sobre els artistes participants a Documenta 4 (1968) i Documenta 5 (1972) a Kassel (1973). A Terrassa hi va ser el Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda a la premsa (1973).

8 Tierra, aire, agua, fuego (1973) va ser un treball col·lectiu amb propostes d’Alberto Corazón, Antoni Muntadas, Francesc Abad, Francesc Torres i Jordi Benito. El treball, exposat a València i Sevilla, s’enmarcava dintre del Proyecto Documentos, concebut per Corazón i Muntadas, que volia organitzar la documentació personal i col·lectiva al voltant de les pràctiques conceptuals de Barcelona i Madrid.

9 Es pot consultar més informació d’aquesta exposició al lloc web del MACBA.

10 Es pot consultar més informació d’aquesta exposició al lloc web de l’Espai de Creació Carme Malaret: enllaç 1 i enllaç 2.

2. Una nueva propuesta de ARXIU/AM: adquisición de publicaciones

¿Necesitas alguna publicación de o sobre Muntadas? ¿No la encuentras cerca de tí? En la sección «Publicaciones» del sitio web de ARXIU/AM encontrarás una selección editorial de libros, catálogos y otros materiales librarios que pueden ser directamente adquiridos. Poco a poco se irán añadiendo más ítems de interés para la investigación, e incluso para el coleccionismo.

Por favor, ten en cuenta que realizamos envíos la primera semana de cada mes y, por el momento, solo a España y Europa (Bélgica, Países Bajos, Alemania, Portugal, Luxemburgo, Francia y Austria). Si deseas adquirir una publicación y te encuentras en otras localizaciones, escríbenos a arxiu@arxiumuntadas.org o a través del formulario de contacto.

[ ESP ]
DOCUMENTOS Y ACTIVIDADES es un boletín de ARXIU/AM. Presenta recursos documentales y conceptuales destacados en la asociación-archivo, siempre en su idioma original. También las actividades más relevantes. Si deseas recibirlo, escríbenos a arxiu@arxiumuntadas.org o apúntate en el formulario que encontrarás aquí. ¡Muchas gracias!

[ CAT ]
DOCUMENTS I ACTIVITATS és un butlletí d'ARXIU/AM. Presenta recursos documentals i conceptuals destacats en l'associació-arxiu, sempre en el seu idioma original. També les activitats més rellevants. Si desitges rebre-ho, escriu-nos a arxiu@arxiumuntadas.org o apuntat amb el formulari que trobaràs aqui. Moltes gràcies!

[ ENG ]
DOCUMENTS AND ACTIVITIES is the newsletter of ARXIU/AM. It presents documentary and conceptual resources highlighted in the association-archive, always in its original language. Also the most relevant activities. If you wish to receive it, please write to arxiu@arxiumuntadas.org or fill the form that you will find here. Thank you very much!