Temps de Vídeo. 1965-2005. Coŀlecció Nouveaux Médias del Centre Pompidou amb la participació de la coŀlecció d 'art contemporani Fundació "La Caixa"

Donar a conèixer la creació contemporània trencant les barreres que, sovint, la separen del públic és un dels objectius de l’Obra Social ”la Caixa”. Ja el 1990, la Fundació ”la Caixa” va presentar a Barcelona Passages de l’image, exposició produïda pel Centre Georges Pompidou (i també comissariada per Christine van Assche) que va arribar a ser un punt de referència en el camp dels nous llenguatges artístics. L’exposició presentava l’obra d’una sèrie d’artistes europeus i americans que treballaven amb el vídeo i les instal·lacions multimèdia, i mostrava l’extraordinària capacitat de les noves tecnologies per expressar les inquietuds de l’home contemporani.

Quinze anys després d’aquella exposició pionera, la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou tornen a col·laborar amb un nou projecte sobre vídeo de gran envergadura. A l’interstici que separa una i altra exposició, l’extraordinari desenvolupament de la tecnologia ha afavorit l’aparició de nous mitjans artístics (l’art per ordinador, els llocs d’Internet), mentre que l’expansió de la tecnologia digital ha permès assolir una qualitat d’imatge que, fins fa molt poc, només estava a l’abast del cinema. El panorama és més ampli i divers que mai.

Mirar enrere, fer balanç del que han estat els quaranta anys de producció audiovisual, construir una seqüència que permeti comprendre l’evolució dels nous llenguatges artístics i valorar les aportacions dels principals creadors és l’objectiu de Temps de vídeo. 1965-2005. Col·lecció Nouveaux Médias del Centre Pompidou amb la participació de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, exposició excepcional per l’amplitud de la selecció i la qualitat d’obres presents. Per primer cop, i fora del marc del Centre Pompidou, es reuneix una àmplia selecció d’obres de la seva col·lecció (algunes d’elles cèlebres, encara que rarament exposades) que reconstrueix el panorama complet de l’art de les instal·lacions multimèdia.

L’exposició pretén apuntar, precisament, una aproximació a les diferents tipologies i models des dels quals s’ha articulat una gran part de la producció artística videogràfica, a partir de 34 obres de 30 artistes. La mostra, que ocupa simultàniament les sales 1 i 2 de CaixaForum, s’estructura en cinc apartats: a La televisió imaginària i Recerca d’identitat (sala 1) s’exploren qüestions sobre l’essència i l’estructura del mateix medi. Per la seva banda, a De la cinta de vídeo a la instal·lació, Després del cinema i Perspectives contemporànies (sala 2) es tracten qüestions com ara l’estatus de l’artista, el rol de l’espectador o la relació entre la ficció i el document. 

Els artistes representats a l’exposició són Samuel Beckett, Dara Birnbaum, Peter Campus, Cui Xiuwen, Stan Douglas, Valie Export, Dora García, Jean-Luc Godard, Douglas Gordon, Dan Graham, Johan Grimonprez, Gary Hill, Pierre Huyghe, Isaac Julien, Thierry Kuntzel, Matthieu Laurette, Mark Leckey, Chris Marker, Aernout Mik, Antoni Muntadas, Bruce Nauman, Jun N’Guyen-Hatsushiba, Marcel Odenbach, João Onofre, Tony Oursler, Nam June Paik, Javier Peñafiel, Walid Raad, Martial Raysse i Bill Viola.