El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha produït l’exposició Animals Invisibles: mite, vida, extinció, desextinció que presenta animals que no podem veure perquè s’han extingit (dinosaures, dodos, tigres de Tasmània), perquè només existeixen en l’imaginari col·lectiu dels pobles (sirenes, dracs, ietis) i perquè són vius però difícils de veure, ja sigui pel seu mode de vida (calamar gegant) o per la pressió antròpica (tritó del Montseny). També aquells animals que, un cop desapareguts, intentem desextingir per via de la genètica, l'art o moviments culturals. Cada segon que passa desapareixen espècies animals que encara no hem vist ni estudiat. Animals Invisibles pretén fer visible entre la ciutadania l'origen i vida d’aquests animals i les històries que els envolten per protegir no només la biodiversitat sinó també la memòria dels pobles del planeta.
Texto de la obra de Muntadas
El tigre de Tasmània (Thylacinus cynocephalus) és un dels animals invisibles més famosos. Les imatges conservades fan pensar en un gos amb ratlles, però no és el cas. Era un marsupial carnívor, desaparegut l’any 1936 després que els colons australians el perseguissin tot argumentant que matava els ramats. Un depredador que ara s’intenta desextingir, arran que la Universitat de Melbourne i una empresa de bioinvestigació n’han reconstruït el genoma a partir d’un cap conservat durant 110 anys. L’artista Antoni Muntadas va descobrir aquest animal llegendari durant una estada a Austràlia l’any 1993. La imatge recurrent del tigre de Tasmània a l’etiqueta d’una ampolla de cervesa va despertar el seu interès i va investigar-ne la història. I és que, tot i que es va extingir, el tigre de Tasmània es manté viu des d’un unt de vista simbòlic, tant en objectes quotidians com en la imaginació col·lectiva de les persones que en parlen. Ningú no l’ha tornat a veure.
Tasmanian Tiger: Case Study of the Museum of Extinction Antoni Muntadas, 1993-2022 Producció de la NewArt Foundation en col·laboració amb HacTe i amb la participació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i l’Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC).