La trajectòria de l'artista català Antoni Muntadas i el seu diàleg constant amb els estudis de la traducció demostren que la retroalimentació entre aquesta disciplina i les pràctiques artístiques és possible i enriquidora per a totes dues parts. De caire interdisciplinar i antiessencialista, en aquesta tesi s'estudien els potencials d'aquesta retroalimentació en el tercer mil·lenni i en el marc de la posttraducció mitjançant l'anàlisi d'onze projectes artístics que vehiculen reflexions sobre la traducció en el context digital. L'obra de Muntadas, Eugenio Tisselli, Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles, John Cayley, Daniel Jacoby, Jan Monsalvatje, Vanessa Place i Pip Thornton, ens ha permès conceptualitzar la figura de l'artista posttraductor, així com assenyalar a la importància de les seves aportacions per al futur de l'estudi de la traducció en l'era de la informació.
La trayectoria del artista catalán Antoni Muntadas y su diálogo constante con los estudios de la traducción demuestran que la retroalimentación entre esta disciplina y las prácticas artísticas es posible y enriquecedor para ambas partes. De carácter interdisciplinar y antiesencialista, en esta tesis se estudian los potenciales de esta retroalimentación en el tercer milenio y en el marco de la post-traducción mediante el análisis de once proyectos artísticos que vehiculan reflexiones sobre la traducción en el contexto digital. Así, la obra de Muntadas, Eugenio Tisselli, Nora Al-Badri y Jan Nikolai Nelles, John Cayley, Daniel Jacoby, Jan Monsalvatje, Vanessa Place y Pip Thornton, nos ha permitido conceptualizar la figura del artista post-traductor, así como señalar la importancia de sus aportaciones para el futuro del estudio de la traducción en la era de la información.
The career of Catalan artist Antoni Muntadas and his dialogue with translation studies prove that a feedback between this discipline and the artistic practices is possible and enriching for both parts. From an interdisciplinar and antiessencialist perspective, this thesis presents a study about the potentials of this feedback loop in the third milennium and within the framework of posttranslation through the analysis of eleven artistic projects that reflect on translation in the digital context. Thus, the work by Muntadas, Eugenio Tisselli, Nora Al-Badri and Jan Nikolai Nelles, John Cayley, Daniel Jacoby, Jan Monsalvatje, Vanessa Place and Pip Thornton, has allowed us to conceptualize the figure of the post-translation artist, as well as to highlight the importance of their contributions to the future of the study of translation in the information age.