Fins que no es va inventar la fotografia a mitjan segle passat, el món semblava infinit. Lexperiència i l'observació eren les úniques eines que l'ésser humà tenia per arribar a conèi xer la realitat més propera. Tanmateix. amb la popularització de la fotografia, es van reduir les distàncies entre el proper i el llunyà. entre el conegut i el desconegut. Les imatges es van encarregar de mostrar el món. de representarlo. de memoritza-lo. i d'oferir dades i informacions fins aleshores del tot impensables. La fotografia va tenir durant un temps una posició privilegiada com a subs titut de la realitat, fins que van aparèixer noves tecnologies de creació i transmissió d'imatges. Amb l'arribada de la postfotografia. sha revolucionat novament la nostra manera de veure el món. La imatge digital, de naturalesa híbrida, no té el referent únicament en la realitat, sinó que és fruit d'una sèrie de càlculs matemàtics i d'abstraccions complexes que generen realitats artificials. No és només la postfotografia la que sinventa la realitat. L'espai físic també està sent substituit per l'espai virtual, és a dir. per la simulació d'espais reals mitjançant sistemes electrònics que permeten a l'usuari interactuar amb la realitat virtual com si es trac tés d'un somni. El món. amb el ciberespai. s'ha convertit en pura illusió, tan real com ens sem blen els miratges i, paradoxalment, tan infinit com ens semblava fa cent cinquanta anys. I malgrat aquesta coincidència sorprenent, és indubtable que aquest fenomen promou ara noves metàfores, noves abstraccions i nous simbolismes. que condicionen la nostra manera de conèixer la realitat i tot el que ens envolta. o L'art sha mogut sempre entre l'illusionisme, l'artifici i l'ambigüitat. Aquesta espècie de joc malabar entre el real i el virtual no és, doncs, gens nou en la creació contemporània, que ha trobat en els mitjans tecnològics una nova possibilitat de mostrar l'altra cara de les coses. Immers en un estat d'expansió dels gèneres i les cate- gories. i amb una gran multiplicitat de formes d'expressió i de comuni- cació, el panorama de l'art contenm porani es converteix d'aquesta manera en un índex fiable de l'estat del per- sament i del saber del final del mil-lenni. «Miratges: de la postfotografia al cibe- respai" proposa una plataforma de debat sobre l'art i la seva relació amb aquestes noves formes de coneixement de la rea- litat. Per això presentem unes Jornades Internacionals, una mostra on-line arti- culada a l'entorn d'un hipertext de Gloria Picazo, dues instal-lacions interactives en CD-ROM de Chris Marker i Muntadas, i una selecció de projectes artístics en CD.ROM.