Sota el títol Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar, presentem el primer cicle de programació del nou Santa Mònica. L’exposició orbita al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.
La primera gran exposició del nou Santa Mònica revela i qüestiona els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa. S’exposa la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus... Però també s’exposen els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha amagats en qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.
El cicle testa durant setze setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballa i treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, que ofereix lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita.
Se realizó también un ciclo de charlas, "Tres interpretacions sobre les maneres de presentació", con las intervenciones de Antoni Mercader, Enric Franch (vídeo) y Martin Grossmann (hay vídeo offline).