Tan iguals i tan diferents, o viceversa. Són M & M, AM & AM i tots dos es diuen Antoni. Sovint els confonen i els diuen el nom de l'altre. Els dos han estat Premi Velázquez en aquesta dècada que ara s'extingeix. Però en res s’assembla la seva obra, ni la seva imatge ni com treballen.
Va ser l'atzar qui els va reunir a Nova York a mitjans de 1972. Muntadas, centrat llavors en les experiències sensorials, portava un temps instal·lat als Estats Units. Miralda, que vivia llavors a París on ja havia aconseguit un important reconeixement, va ser convidat a exposar a Chicago i, de passada per Manhattan, fascinat per Amèrica, es va topar amb un anunci al tauler de Pearl Paint, la botiga de subministraments artístics de Canal Street, a on Muntadas oferia compartir estudi: un loft. En aquell temps, SoHo només volia dir South Houston, Tribeca encara no tenia nom i un loft no era més que un vell magatzem atrotinat. Com en les pel·lícules, va ser el començament d'una gran amistat.
Miralda i Muntadas, o Muntadas i Miralda, formen una estranya parella. Un és el color; l’altre el blanc i negre. Un és l’aprenent de sociòleg, la sobrietat conceptualista dels pioners del videoart; l’altre és l’aprenent d’antropòleg, l’artista barroc que se submergeix en la cultura popular. Hi ha un intercanvi molt poderós entre tots dos i l’espai que comparteixen els defineix. Hi cuinen 250 quilos d’arròs i l’acoloreixen de manera que a cada franja de l’espectre hi correspongui un gust; del rosat al blau i el verd passant pel groc i el vermell més viu. L’acció es diu Sangria 228 West B’Way, en honor a dos grans recipients plens de sangria. El matí següent salten al carrer, ocupen l’asfalt sobre el qual disseminen les restes del banquet, de manera que els colors i la textura es van transformant a mida que passa el trànsit.
Aquella acció va ser la primera i l'última que han realitzat conjuntament, tot i haver mantingut una estreta amistat al llarg de les seves vides, compartit espais, amics, galeries, aventures i, sobretot, confidències, informació, consells, ajudes, idees; d'haver-se alimentat d'una manera constant mentre tots dos creuaven incessantment el planeta. Ara, 47 anys més tard, per la segona vegada en les seves vides, aquests dos artistes, catalans universals, tornen a col·laborar en una mostra conjunta a la galeria Palmadotze que celebra els seus 30 anys.
Josep Maria Martí Font escribe el texto de la exposición (ver Mediateca).